miércoles, 25 de abril de 2007

El fum del drac

No és pas casualitat que hores abans de magne celebració, Sant Jordi, escolti a Claude Debussy en la seva versió de Clair de lune, composició originàriament de Paul Verlaine. La música és un plaer de creadors, brollador d’inspiració, sensacions que donen bona fe escriptors com Bram Stoker o Joseph Sheridan. Però, la música té un competidor afable i fins i tot amant, la fulla de “tabasco”.
El seu nom original és “schwenk” provinent de les índies
d’amèrica i sempre ha sigut molt perseguit. No és cosa de fa uns dies. Amb Napoleó el designaven com un perillòs verí, el Duc de Moscòvia va amenaçar amb pena de mort als fumadors, el papa Urbano VIII els excomulgava, Amurat IV de Pérsia els tallaba el nas i fins i tot, a Londres, arribaren a decapitar-los.
Tot i aixins, la literatura està plena d’amants del “liquidambar”. Literats com Josep Pla feient bon ús: “fumo el temps necessari per trobar l’adjectiu”. Raó per la qual crec que el millor company de l’escriptor no és la seva ploma, ni el seu Mac avui dia; és el “cohiboce” tractat químicament.
Amb aquesta màxima, hem penjo la càmera, agafo tres euros i de camí faig una parada a l’estanc. Marlboro siusplau. Normal o “Light”? Al Buenafuente li agrada normal. Fent cames cap a plaça Universitat penso com fer una juguesca al meu pare. Si molts escriptors fumen, per què no ens firmen, a més a més del llibre, una cigarreta?-Estàs boig- en contesta el pare. Després de flirtejar una estona amb els “no tens collons” o “i que guanyo jo amb aixó”, l’aposta està feta. Primer objectiu: Buenafuente.
Més enllà de dos quarts d’hora de cua, arribem a la seva alçada. El meu pare està nerviòs.Andreu, t’importaria signar-me també el cigarro?- Com dius? Mai de la vida havia fet aixó. “Tu eres bueno chico”. –li contestà. Prova aconseguida. Pero no et facis il.lusions, aquesta és molt fácil. Una de més alçada. Ildefons Falcones. T’atreveixes? Dubte durant uns instants però afalagat per la seva victòria no s’ho pensa. Agafo el diari. Hi és a la llibreria Catalònia. Pel trajecte es va rumiant el què dirà. Falcones és envoltat de periodistes. Li importaria signar-me el meu fídel company de lectura?-li preguntà el pare. Ell riu i assetjat de càmeres rubrica la cigarreta. Ho has aconseguit. Prova superada.
Com ben diu el Ricardo, el tabac és un plaer de lectors. Pero una condemna inspiratòria d’escriptors ja que fumen molt anant a buscar la seva mussa, però fumen malament, sense tenir amb compte cap de les sentències de la tabacologia de Neander.